Abans de cursar el màster
Quan pensava en la innovació educativa abans de cursar el màster, la meva visió era força superficial i desconnectada del que significa realment innovar a l’aula. Associava la innovació a l’ús de noves tecnologies o metodologies alternatives, però no havia aprofundit en com aquestes pràctiques responen a problemes concrets d’ensenyament i aprenentatge, ni com poden sorgir d’un procés personal d’autoreflexió i millora contínua.

En el cas concret de la Formació i Orientació Laboral (FOL), pensava que la innovació consistia en trobar maneres més entretingudes de transmetre els continguts: utilitzar vídeos, canviar els formats, fer algun qüestionari interactiu… Però no havia entès encara que les veritables solucions innovadores sorgeixen quan identifiques una necessitat educativa específica i et proposes transformar-la amb criteris pedagògics sòlids.

Tampoc estava familiaritzat amb el concepte d’autoregulació del docent. No era conscient del valor que té observar el propi procés d’ensenyament, recollir dades, analitzar resultats, escoltar l’alumnat i ajustar la pràctica en conseqüència. Tenia una idea força estàtica del rol docent: preparar, explicar, avaluar. Em mancava una actitud més reflexiva, oberta i exploradora que em permetés reconèixer problemes reals i plantejar-hi solucions creatives i contextualitzades.

Pel que fa a les tecnologies, com en altres àmbits, les veia com un recurs que podia ajudar a dinamitzar la classe o a motivar l’alumnat, però no havia pensat en com aquestes eines poden ser clau per personalitzar l’aprenentatge, visualitzar el progrés, afavorir l’autonomia, o impulsar la participació activa.

En definitiva, abans del màster em faltava una mirada crítica i alhora creativa per fer de la innovació un recurs realment transformador a l’aula de FOL. I també em mancava la confiança per creure que jo mateix podia proposar solucions educatives valuoses a partir de la meva pròpia observació i experiència.

Després de cursar el màster
Un dels aprenentatges més poderosos que m’enduc del màster és que la innovació no és una qüestió de fer servir la darrera tecnologia o aplicar una moda metodològica. És una actitud. Una manera de mirar l’aula amb ulls d’explorador, de detectar barreres i oportunitats, i de dissenyar respostes pedagògiques coherents, creatives i transformadores.

Ara entenc que el punt de partida per proposar solucions avançades en l’àmbit de la FOL ha de ser el coneixement profund de les necessitats del nostre alumnat. Què els costa més? On es desconnecten? Què necessiten per entendre, per implicar-se, per donar sentit al que treballen? És des d’aquí que poden sorgir veritables millores.

He après a utilitzar eines d’observació, d’avaluació formativa i d’autoreflexió per detectar aquells punts febles en la meva pràctica i començar a dissenyar-hi solucions. Aquest procés no és lineal ni senzill, però m’ha ajudat a guanyar confiança i a desenvolupar una actitud més autoregulada i crítica sobre la meva manera d’ensenyar.

Pel que fa a les tecnologies, ara sé que poden ser un aliat clau per millorar l’experiència educativa, sempre que s’integrin amb sentit. Per exemple, existeixen eines com el Kahoot!, que és una plataforma gratuïta que permet la creació de qüestionaris d’avaluació, o en el professor pot crear concursos, en què els alumnes són els concursants, i té com a objectiu aprendre o reforçar l’aprenentatge. També hi ha programes com el Canva, on els alumnes poden expressar de forma molt visual els continguts apresos.

Aquestes activitats que es poden fer amb els alumnes m’han fet veure que innovar no és fer màgia, sinó mirar amb curiositat, posar l’alumnat al centre, experimentar, ajustar i tornar a provar. És un camí de millora constant, on la tecnologia pot actuar com a pont entre el món de l’alumnat i els continguts de la FOL, sempre que es parteixi d’una intenció pedagògica clara.

Ara em sento capaç de plantejar solucions adaptades al context, pensades per millorar no només la comprensió dels continguts, sinó la vivència educativa de l’alumnat: la seva motivació, la seva autonomia, la seva capacitat d’implicar-se en el seu propi procés d’aprenentatge.

EVIDÈNCIES.
La meva comprensió sobre la innovació educativa ha evolucionat profundament durant el màster, especialment gràcies a l’aplicació pràctica de solucions dins del Repte 3 i al procés viscut durant les pràctiques en un institut. Ara entenc que innovar no és incorporar tecnologia per si mateixa, sinó donar resposta pedagògica a necessitats reals a partir d’una mirada reflexiva i autoregulada.

El Repte 3, centrat en la creació d’un projecte de departament de FOL a l’Institut Martí Dot, em va permetre identificar mancances concretes —com la baixa digitalització o la desconnexió de part de l’alumnat— i proposar actuacions estructurades per millorar l’orientació, la motivació i la relació amb el món laboral.

Per altra banda, durant les pràctiques, vaig poder posar a prova aquesta actitud innovadora a l’aula. Quan vaig detectar dificultats amb alguns continguts (com el càlcul del punt mort), vaig ajustar la metodologia en temps real, incorporant vídeos, recursos visuals i suport individualitzat. Aquest procés em va ensenyar a observar, adaptar i millorar amb criteri.

També vaig veure com l’ús de tecnologies com el Canva o Kahoot podia augmentar la implicació dels alumnes si s’utilitzaven amb intencionalitat. Ara em sento capaç de dissenyar solucions avançades que millorin l’experiència educativa, situant l’alumnat al centre i integrant la tecnologia com una aliada per a l’aprenentatge significatiu, inclusiu i motivador.

Repte 3

 

Pràctiques externes: Diari de camp

Diari de camp_Jordi Soto Urpina_2024_25_OE_FOL