Abans de cursar el màster
Abans d’iniciar el màster, reconec que el concepte de qualitat en l’exercici professional el vinculava principalment a l’eficiència, la preparació tècnica i l’assoliment d’objectius mesurables. Pensava en bons resultats com a sinònim de productivitat, compliment de tasques, assoliment de competències i, en el millor dels casos, satisfacció de l’alumnat. No tenia una visió completa ni crítica del que pot suposar una pràctica professional orientada a la sostenibilitat i a la responsabilitat social.

Coneixia el terme sostenibilitat, sobretot en clau mediambiental, però no el relacionava amb la meva futura pràctica com a docent. Veia la sostenibilitat com un tema transversal, potser destinat a altres àmbits (com la tecnologia, l’empresa o el turisme), però no com un valor a integrar activament a la meva tasca educativa. Encara menys tenia interioritzat el concepte de responsabilitat social com a part de l’educació. Em semblava un concepte més propi del món empresarial que del context educatiu.

Tampoc em plantejava com transmetre aquests valors a l’alumnat ni com incorporar-los a les activitats d’ensenyament-aprenentatge. En el millor dels casos, podia fer referència a la importància de ser bons professionals o a tenir una actitud ètica, però sense una estructura clara ni intencionalitat formativa concreta. No pensava, per exemple, en com fer que l’alumnat es plantegés l’impacte social del seu treball, o com afavorir una cultura de responsabilitat compartida i de compromís amb el bé comú.

Abans del màster, doncs, tenia una visió fragmentada de la qualitat professional i una mirada massa tècnica de l’educació. Em mancava una comprensió profunda del paper transformador que pot tenir el docent si actua des d’una ètica de la responsabilitat i des d’un compromís amb un futur més just i sostenible.

Després de cursar el màster
Després d’haver cursat el màster, la meva concepció sobre l’exercici professional ha fet un salt qualitatiu important. Ara entenc que la qualitat en l’àmbit educatiu no es mesura només per indicadors tècnics, sinó per la capacitat del docent per generar aprenentatge amb sentit, per connectar amb la realitat de l’alumnat i per formar ciutadania crítica, responsable i compromesa amb el món on viu.

He après que exercir la professió docent amb qualitat significa actuar amb coherència, amb reflexió constant i amb una mirada àmplia que va més enllà de la transmissió de continguts. Implica situar al centre valors com l’equitat, la justícia, el respecte per la diversitat i la cura pel futur col·lectiu. Això vol dir tenir en compte no només què ensenyem, sinó com ho fem, amb quina finalitat i amb quin impacte.

Ara entenc que la sostenibilitat no és només una qüestió ambiental, sinó una manera d’entendre les relacions humanes, el treball i l’educació. És sostenibilitat també promoure una cultura educativa que respecti els ritmes personals, que valori el benestar emocional, que fomenti una visió col·laborativa i que busqui reduir les desigualtats socials. I és també ajudar l’alumnat a pensar quin tipus de món vol construir amb la seva feina, quins valors vol incorporar a la seva pràctica professional i quin impacte vol tenir.

Pel que fa a la responsabilitat social, he començat a treballar-la no només com a contingut, sinó com a pràctica. A través de metodologies com l’aprenentatge servei, projectes vinculats als ODS, o activitats d’anàlisi crítica de casos, he vist com es pot fer present a l’aula un sentit profund de compromís amb la comunitat i amb els reptes socials i globals. He entès que l’educació ha de contribuir a formar persones capaces de posar la seva professió al servei del bé comú.

Ara, el meu objectiu com a futur docent no és només transmetre coneixements útils per a la inserció laboral, sinó contribuir a formar professionals íntegres, conscients i responsables. I això passa per incorporar la sostenibilitat i la responsabilitat social tant en els materials com en les dinàmiques, en els criteris d’avaluació, en la cultura de centre i en les meves pròpies decisions quotidianes com a educador.

EVIDÈNCIES.
La meva concepció sobre la qualitat professional ha evolucionat de manera significativa al llarg del màster. Abans, tendia a associar-la amb eficiència o competència tècnica. Ara entenc que una pràctica professional de qualitat també implica actuar amb responsabilitat social i des d’una mirada orientada a la sostenibilitat, tant en el fons com en la forma.

El Repte 3, amb la creació d’un projecte de departament de FOL per a l’Institut Martí Dot, va ser clau per interioritzar aquest enfocament. A través de l’anàlisi DAFO, vaig identificar com la manca d’eines digitals i de coordinació podien afectar la igualtat d’oportunitats. En les propostes metodològiques, vam integrar accions com l’Aprenentatge Servei, les aliances amb entitats socials o la promoció d’una orientació inclusiva. Aquesta mirada va reforçar la meva consciència del paper educador del departament com a agent de justícia social.

El Repte 4, amb la construcció del meu portafolis reflexiu, m’ha ajudat a reconèixer com he anat incorporant valors com l’equitat, la cooperació o la cura pel bé comú en la meva pròpia identitat docent. He pres consciència que el compromís social s’expressa tant en la manera com dissenyem les activitats com en les relacions que establim amb l’alumnat.

També, la creació col·lectiva de la revista Gaseta EPA va ser una oportunitat per pensar continguts significatius amb mirada transformadora. I, durant les pràctiques, vaig poder aplicar estratègies per promoure el respecte, la inclusió i el benestar de l’alumnat, especialment a través de metodologies participatives i de suport emocional.

Ara entenc que educar amb qualitat vol dir educar amb valors, i que sostenibilitat i responsabilitat social no són afegits, sinó el cor d’una pràctica docent transformadora.

Repte 3

 

Repte 4

 

Repte 1

 

Pràctiques externes. Diari de camp:

Diari de camp_Jordi Soto Urpina_2024_25_OE_FOL