Abans de cursar el màster
Abans d’iniciar el màster, la meva comprensió sobre l’ètica en el treball acadèmic es limitava, essencialment, a evitar el plagi. Sabia que calia citar les fonts, que no es podien copiar fragments literalment sense reconeixement, i que la còpia directa era una falta greu. M’havien ensenyat normes de citació (sobretot en l’àmbit universitari), però les aplicava com una obligació formal, no com una pràctica connectada amb una ètica de fons ni amb una concepció profunda del que significa el treball intel·lectual.

No era conscient de la importància de reconèixer les aportacions d’altres autors com un acte de respecte, de construcció col·lectiva del coneixement i de responsabilitat. Tampoc valorava gaire el paper de les idees pròpies dins un marc més ampli de diàleg acadèmic: quan escrivia, no pensava tant en com m’estava posicionant dins d’un debat o camp d’estudi, sinó en complir amb una estructura i referenciar perquè tocava.

D’altra banda, no havia reflexionat sobre els dilemes ètics més enllà del plagi evident. Per exemple: és ètic usar intel·ligència artificial sense especificar-ho? Cal reconèixer les contribucions col·lectives en treballs de grup? Què passa quan adaptem materials d’altres per a l’aula sense citar-ne l’origen? Aquest tipus de qüestions no formaven part de la meva manera habitual de pensar l’activitat acadèmica ni la docència futura.

Abans del màster tenia una mirada molt normativa, tècnica i poc personal sobre la integritat acadèmica. No m’havia plantejat que ser íntegre en el treball intel·lectual és també una manera de construir credibilitat, de reconèixer la diversitat de veus, i d’actuar amb honestedat en tots els àmbits de la professió docent.

Després de cursar el màster
Havent cursat el màster, la meva manera d’entendre l’ètica i la integritat en el treball acadèmic ha canviat radicalment. Ara veig la citació no com una obligació formal, sinó com un gest de respecte i una forma de situar el meu pensament dins un ecosistema d’idees més ampli. Reconèixer les fonts, les influències i les contribucions col·lectives és un acte de justícia i també una eina pedagògica: ensenya a l’alumnat a valorar la pluralitat d’autories, a construir coneixement amb rigor i a desenvolupar una veu pròpia sense invisibilitzar les altres.

Durant el màster, m’he trobat amb situacions en què he hagut de resoldre dilemes reals relacionats amb la integritat. Per exemple, quan elaborava activitats didàctiques a partir de materials trobats en línia, vaig entendre que calia reconèixer explícitament les fonts, fins i tot si només era per inspiració. També he après a citar correctament treballs col·laboratius, indicant qui ha fet què, i a valorar la importància de la transparència en la producció acadèmica, encara que sigui en contextos informals o entre companys/es.

He integrat l’ús d’estils com l’APA amb més naturalitat, però sobretot amb més consciència. Ara sé per què citem i què aporta a la qualitat i a l’honestedat del text. I també em qüestiono quines veus cito: intento evitar referències hegemòniques repetides i busco diversitat d’autories, de contextos i de mirades.

Una altra aportació clau ha estat reflexionar sobre l’ús de la tecnologia en el treball intel·lectual. Davant l’aparició d’eines com la intel·ligència artificial, m’ha semblat fonamental discutir amb claredat quins límits i quines responsabilitats tenim com a futurs docents. He après que cal ser transparent en l’ús d’aquestes eines i fomentar una cultura educativa que valori l’autoria, l’esforç i el pensament crític, i no només el resultat final.

Finalment, el màster m’ha ajudat a entendre que el valor d’un treball acadèmic no és només el que diu, sinó com s’ha construït. I que construir-lo amb ètica, respecte i criteris clars és part de la nostra funció com a docents i com a referents. Ara sento que puc transmetre aquests valors als alumnes, no només perquè els entenc millor, sinó perquè els practico de manera coherent.

EVIDÈNCIES.
L’anàlisi del FOLRA18 ha estat per a mi, de nou, una presa de consciència sobre què vol dir treballar amb integritat en l’àmbit acadèmic. Abans del màster, coneixia les normes bàsiques de citació, però les aplicava de manera mecànica, com un requisit més. Ara entenc que reconèixer les idees i les aportacions d’altres autors és un acte d’ètica, de respecte i de responsabilitat que defineix la qualitat del treball intel·lectual.

Una evidència clara d’aquest aprenentatge ha estat la creació de la revista EPA (Repte 1). Durant el procés de recerca d’informació per elaborar els continguts, vaig haver de revisar nombroses fonts, triar les més adequades i decidir com incorporar-les amb criteri a la bibliografia. Vaig veure que no n’hi ha prou amb “consultar” textos: cal citar-los correctament, justificar-ne l’ús i contextualitzar les idees dins el discurs propi. Aquest procés m’ha ajudat a desenvolupar una actitud més rigorosa i reflexiva.

També vaig aprendre a reconèixer les aportacions col·lectives del meu equip, i a atribuir les idees compartides de manera clara. Aquesta pràctica de transparència m’ha fet valorar molt més el treball en grup i la importància de reconèixer la feina dels altres.

Ara, quan escric, penso en com posicionar la meva veu dins d’un marc ampli, i com construir coneixement amb honestedat. A més, m’interpel·la especialment el debat sobre l’ús de tecnologies com la intel·ligència artificial, i tinc clar que cal ser transparent i coherent també en aquest àmbit.

L’ètica i la integritat acadèmica formen ja part del meu compromís docent. No només per evitar el plagi, sinó per construir una cultura educativa basada en el respecte, el pensament crític i la responsabilitat compartida.

Repte 1

 

Primera pàgina de la bibliografia del Repte 1