Abans de cursar el màster
Recordo que, abans de començar el màster, pensava que la competència digital de l’alumnat es desenvolupava gairebé de manera natural. Com que molts joves estaven connectats constantment, feien servir el mòbil per tot, editaven vídeos a TikTok o publicaven a Instagram, jo donava per fet que dominaven la comunicació audiovisual i les eines digitals millor que nosaltres, els adults. Això em portava a no plantejar-me seriosament com integrar aquestes eines a l’aula. Ho veia més com una afegitó interessant —potser motivador— però no essencial.

Ara reconec que aquesta mirada era molt limitada. Confonia habilitats digitals d’ús quotidià amb una competència digital crítica i educativa. No pensava en com ajudar l’alumnat a distingir fonts d’informació fiables, a comunicar-se de manera ètica i eficaç, a protegir la seva privacitat digital, o a fer servir eines digitals per crear coneixement i no només per consumir-lo.

Pel que fa a la meva pròpia pràctica, em sentia relativament còmode amb algunes eines (presentacions, vídeos, documents col·laboratius…), però sempre des d’una perspectiva de transmissió. El docent preparava el material digital i l’alumnat l’observava, el completava o el seguia. No m’imaginava processos d’aprenentatge on l’alumnat creés productes audiovisuals propis. I menys encara, on aquestes produccions fossin part central de l’avaluació o de la construcció del coneixement.

D’altra banda, no tenia criteris per valorar la qualitat o la idoneïtat d’un recurs audiovisual o multimèdia. M’emocionava si trobava un vídeo motivador o un Genially vistós, però no em preguntava quin paper jugava dins la seqüència didàctica, si promovia la reflexió, si era inclusiu o si permetia que l’alumnat desenvolupés la seva pròpia veu.

En definitiva, veia les TIC com a complement, no com a part estructural del procés educatiu. I tampoc em plantejava com treballar-les de forma explícita, reflexiva i significativa. Ara entenc que això no només deixava escapar moltes oportunitats d’aprenentatge, sinó que suposava una mancança en la meva proposta com a futur docent.

Després de cursar el màster
El màster ha estat, en aquest sentit, un gir de 180 graus. M’ha permès entendre que la competència digital no és només instrumental, sinó una dimensió clau de la ciutadania actual. I que cal educar l’alumne no només per saber fer servir eines, sinó per fer-les servir amb sentit, amb criteri i amb responsabilitat.

Ara plantejo els processos d’ensenyament i aprenentatge incorporant la comunicació audiovisual i multimèdia com a eix fonamental. No es tracta de fer una activitat digital aïllada, sinó de dissenyar situacions d’aprenentatge on l’alumnat pugui explorar, crear, comunicar, compartir i reflexionar mitjançant eines digitals diverses.

També he après a avaluar la competència digital no només pel domini tècnic, sinó pel grau d’autonomia, col·laboració, creativitat i pensament crític que l’alumnat desenvolupa. Ara entenc que ca fer servir rúbriques específiques per valorar aquests aspectes i cal generar espais perquè l’alumne revisi i millori els seus projectes digitals.

D’altra banda, he adquirit criteris per seleccionar materials audiovisuals que tinguin en compte la diversitat, la inclusió i la mirada global. He après a revisar si hi ha biaixos, quines veus s’hi representen, i quines narratives es construeixen. Aquest treball forma part de la meva responsabilitat com a docent i com a vigilant de continguts.

Gràcies al màster, també m’he familiaritzat amb metodologies on se situa l’alumne com a autor i no només com a receptor. Aquests enfocaments m’han inspirat per preparar seqüències més obertes, participatives i connectades amb la realitat digital dels joves.

En resum, ara entenc que la competència digital no és només una competència tècnica, sinó cognitiva, comunicativa, social i ètica. I que promoure-la des de la comunicació audiovisual i multimèdia no és una opció, sinó una necessitat per formar persones capaces de viure, treballar i transformar el món des de la consciència i la creativitat.

EVIDÈNCIES.
Examinant el FOLRA10 m’ha fet reflexionar sobre el fet que abans pensava que els alumnes ja eren competents digitalment pel simple fet d’usar constantment la tecnologia. Ara entenc que ser competents digitalment implica molt més: saber utilitzar les eines amb criteri, de manera creativa, segura i col·laborativa.

Un moment clau per prendre consciència d’això va ser la presentació oral del Repte 1.5, on vam mostrar la revista EPA al conjunt del grup. Aquesta activitat em va obligar a treballar la comunicació audiovisual no només des del contingut, sinó també des del format, la claredat del missatge i la capacitat d’interacció amb el públic. Tot i que no estic especialment avesat a les eines multimèdia, vaig veure que és essencial dominar-les per apropar-se a l’alumnat i crear un espai d’aprenentatge més proper i motivador. Així he pres consciència que amb l’exemple hem de promoure la competència digital dels alumnes.

El conjunt del Repte 1 també va ser fonamental. La creació de la revista va incloure l’ús de recursos digitals com Canva i altres plataformes col·laboratives. En aquest procés vaig comprendre que no es tracta només de fer servir tecnologia, sinó de fer-ho amb sentit pedagògic: per fomentar la participació, la reflexió crítica i la producció de coneixement propi.

Finalment, el Repte 3, en què vam dissenyar un departament de FOL, em va ajudar a sistematitzar l’ús d’eines digitals a nivell institucional.

Ara entenc que promoure la competència digital des de FOL és clau per formar alumnat autònom, conscient i creatiu, preparat per participar activament en el món laboral i social.

Repte 1.5

 

Repte 1

Repte 3