FOLRA3. Utilitzar els diversos continguts curriculars tenint en compte els contextos i situacions d’aplicació i des d’una mirada inclusiva i globalitzadora.

Abans de cursar el màster
Abans de començar el màster en formació del professorat, la meva visió sobre els continguts curriculars de la matèria de Formació i Orientació Laboral (FOL) estava centrada, principalment, en una perspectiva teòrica i normativa. Coneixia els grans temes que integren aquesta matèria —el dret del treball, la seguretat social, la prevenció de riscos, la recerca de feina o l’emprenedoria— però no tenia clar com aquests continguts s’adaptaven a les situacions concretes de l’alumnat de Formació Professional. De fet, tendia a veure els continguts com una sèrie de blocs autònoms i poc contextualitzats, sense una connexió clara amb la realitat formativa i personal dels estudiants.

Aquesta mirada fragmentada i descontextualitzada m’impedia comprendre la importància de dissenyar activitats d’ensenyament-aprenentatge que tinguessin en compte els contextos específics: l’àmbit professional del cicle, el territori, la situació social de l’alumnat, les seves experiències prèvies o les seves expectatives. Per exemple, no considerava que no és el mateix ensenyar contractació laboral en un cicle de serveis socials que en un de construcció, ni que cal adaptar els exemples, les situacions i els materials perquè siguin realment significatius per a cada perfil.

Tampoc integrava, d’una manera conscient, una mirada inclusiva i globalitzadora. Tot i tenir sensibilitat social, no havia interioritzat encara la necessitat d’adaptar els continguts a les diverses realitats dels alumnes: diversitat cultural, lingüística, funcional o socioeconòmica. Això suposava una gran limitació a l’hora de pensar l’educació com a eina d’equitat. D’altra banda, la dimensió global dels continguts laborals també em quedava lluny: no tenia present la relació entre el context local i els canvis globals (com la digitalització, el canvi climàtic, la mobilitat laboral o les transformacions productives).

En definitiva, el meu punt de partida era una mirada tècnica i força homogènia, on els continguts s’ensenyaven com a coneixements universals i deslligats del context. Aquesta manca de connexió amb la realitat dificultava una comprensió profunda del paper formatiu de la FOL i del seu potencial per promoure una educació crítica, inclusiva i transformadora.

Després de cursar el màster
Després d’haver completat el màster i, especialment, d’haver treballat en profunditat els aspectes didàctics de la matèria de FOL, la meva manera d’abordar els continguts curriculars ha canviat substancialment. Ara entenc que aquests continguts només adquireixen sentit quan es treballen des d’una perspectiva situada, inclusiva i global. El coneixement no és neutre ni universal, sinó que ha de ser mediat per les experiències, les necessitats i les realitats dels estudiants.

Una de les aportacions clau del màster ha estat la comprensió de les situacions d’aprenentatge com a eina per dissenyar activitats que parteixin de contextos reals, de problemes socials o laborals que afecten o interpel·len l’alumne. Aquesta perspectiva em permet dissenyar propostes que no només transmeten coneixements, sinó que fomenten la reflexió, l’anàlisi crítica i l’aplicació pràctica.

També he integrat una mirada inclusiva molt més present. Ara tinc en compte les diferències de gènere, cultura, capacitats i condicions socioeconòmiques de l’alumne a l’hora de planificar les activitats, i busco recursos que representin aquesta diversitat. M’interessa que tothom se senti interpel·lat pel que fem a l’aula, i això implica una gran tasca d’adaptació, flexibilitat i empatia com a docent.

Pel que fa a la dimensió globalitzadora, he començat a introduir en les meves propostes educatives elements de reflexió sobre el treball en el món global: les condicions laborals en altres països, les empreses multinacionals, els drets laborals internacionals o l’impacte dels ODS. Aquest enfocament amplia la mirada de l’alumne i el connecta amb problemàtiques globals que també afecten la seva realitat.

En definitiva, aquest procés m’ha permès entendre que l’ensenyament dels continguts curriculars no pot ser neutral ni estàndard. Cal situar-lo, adaptar-lo, problematitzar-lo i transformar-lo. Ara, com a docent en formació, em sento molt més preparat per assumir aquest repte i per acompanyar l’alumnat des d’una educació que posi la persona, la seva diversitat i el seu context al centre del procés.

EVIDÈNCIES.
L’evolució del meu aprenentatge en relació amb el FOLRA3 ha estat profunda i transformadora. Al llarg del màster he entès que els continguts curriculars de FOL només adquireixen sentit real quan es treballen des del context concret de l’alumnat i amb una mirada inclusiva i globalitzadora.

La feina realitzada en el marc del Repte 1, des de la pluja d’idees inicial (R1.1) fins a l’elaboració final de la revista (R1.4), m’ha ajudat a situar els continguts dins una realitat educativa i social concreta. Analitzar el context del centre, identificar els perfils de l’alumnat i triar els continguts en funció de les seves necessitats m’ha fet veure que no n’hi ha prou amb “ensenyar normativa”. Cal fer-ho des d’exemples propers, amb llenguatge accessible i situacions significatives. En el procés creatiu del R1.3, per exemple, vaig aprendre a adaptar el discurs a diferents realitats, tenint en compte la diversitat de l’alumnat i integrant elements de reflexió social i laboral que els interpel·lessin directament.

D’altra banda, el Repte 2, a través del cinefòrum i el debat posterior, em va fer adonar de la importància d’abordar els continguts des d’una perspectiva global. Les condicions laborals que mostra 7 Minuts i Sorry We Missed You no són només locals, sinó part d’una problemàtica internacional. Incorporar aquestes dimensions globals a l’aula permet ampliar la mirada de l’alumnat i generar una consciència crítica més profunda.

Al llarg de les pràctiques que he fet aquest curs i molt en concret durant les meves intervencions a les aules, he posat en pràctica de forma holística tot el que es pot transmetre a FOL, i ho valoro molt positivament. A l’assignatura de Pràctiques externes he hagut de confeccionar un diari on he plasmat tot un seguit de reflexions sobre la meva formació i pràctica.

Ara sé que ser docent de FOL no és només transmetre coneixements, sinó fer de pont entre aquests sabers i la realitat diversa i canviant dels estudiants. Aquesta mirada situada i inclusiva és el que dona veritable valor als continguts curriculars.

Pràctiques externes. Diari: Diari de camp_Jordi Soto Urpina_2024_25_OE_FOL

Intervencions a les aules:

Intervenció – Sessió 1 Comptabilitat bàsica

Intervenció – Sessió 2 Comptabilitat bàsica


Repte 1.3

Repte 1

Repte 2

Deixa un comentari