Abans de cursar el màster
Si hagués de resumir la meva comprensió sobre la prevenció de problemes d’aprenentatge i convivència abans de començar el màster, segurament l’expressaria com una intuïció poc articulada. Sabia que els docents havien de fer més que transmetre coneixements, i era conscient que a l’aula hi conviuen múltiples realitats, ritmes i necessitats. Però no coneixia amb profunditat els recursos disponibles per donar-hi resposta ni els processos estructurats d’intervenció, orientació o avaluació educativa.

Tenia una idea molt genèrica del que implica l’orientació acadèmica i professional. La vinculava bàsicament a entrevistes puntuals amb l’alumnat o a xerrades informatives. No havia reflexionat sobre el seu paper transversal, ni sobre la importància de detectar dificultats d’aprenentatge o problemes de convivència en les primeres etapes formatives. Veia l’orientació com un suport complementari, més que com una eina clau per a la inclusió, el benestar i la continuïtat educativa.

Tampoc tenia gaire clar com es duu a terme l’avaluació en aquest àmbit. Em mancaven referents sobre processos d’avaluació formativa, diagnòstica o personalitzada. I encara menys, sobre com integrar aquestes eines en el dia a dia docent o en el marc de l’orientació professional dins la Formació Professional.

En definitiva, tenia una sensibilitat latent per aquests temes, però sense el coneixement específic, ni l’estratègia per traduir aquesta sensibilitat en accions educatives concretes.

Després de cursar el màster
Durant el màster, aquest resultat d’aprenentatge ha anat agafant cos a través de l’estudi de protocols d’intervenció, de lectures sobre models d’orientació i a través de l’anàlisi de casos dissenyats a orientar-nos a prevenir situacions de risc educatiu. Ara ja no penso només en allò que cal fer quan un alumne “té un problema”, sinó en com es pot crear un entorn que previngui aquests problemes abans que apareguin.

He descobert el valor del treball col·laboratiu entre docents, orientadors i serveis de suport educatiu per construir una resposta coordinada i sistemàtica. També he entès que la convivència no es limita a gestionar conflictes puntuals, sinó que implica construir una cultura de centre basada en el respecte, la participació i la inclusió. I que la prevenció comença en les metodologies i en les dinàmiques de grup que es generen des de l’aula.

A través de situacions d’aprenentatge, projectes de vida i activitats d’autoconeixement, he vist com es pot acompanyar l’alumne en la construcció d’un itinerari vital i professional significatiu. També he après a utilitzar eines d’avaluació com les rúbriques o les entrevistes orientadores, que donen veu als alumnes i fomenten la seva autonomia.

Ara sé que l’avaluació i l’orientació no són etapes aïllades dins del procés educatiu, sinó parts essencials d’una pràctica docent reflexiva, inclusiva i transformadora.

EVIDÈNCIES.
Pel que fa a FOLRA5 puc dir que, abans de fer el màster, tot i tenir intuïcions sobre la importància de l’orientació i la convivència, no coneixia els processos ni els recursos específics per treballar-los dins l’aula de FOL. Ara en tinc una visió molt més clara i estructurada.

El treball realitzat en el marc del Repte 1, especialment en la pluja d’idees (R1.1) i en la planificació de continguts contextualitzats (R1.3 i R1.4), em va permetre pensar en com les propostes didàctiques poden prevenir desigualtats i situacions de desconnexió si s’adapten als interessos i necessitats de l’alumnat. El disseny de la Revista EPA no només buscava transmetre coneixements, sinó també fomentar la participació i el sentiment de pertinença de tot l’alumnat, una estratègia clau per evitar problemes de convivència.

També he après molt amb el Repte 2 i la visualització de 7 Minutos i Sorry We Missed You. Les reflexions generades al debat em van fer adonar de la necessitat d’acompanyar emocionalment l’alumnat i de promoure espais de conversa on puguin expressar-se. La meva participació al fòrum i l’elaboració del document individual van reforçar aquesta mirada orientadora.

Però on més he pogut posar en pràctica aquests aprenentatges ha estat a l’assignatura de les Pràctiques externes (Repte 6). L’atenció a la diversitat de ritmes, la flexibilitat metodològica, l’ús d’avaluació formativa i l’acompanyament individualitzat han estat eixos centrals de la meva actuació. Em vaig adonar que l’avaluació i l’orientació no són moments puntuals, sinó processos continus i integrats en la pràctica docent. Ara entenc millor com prevenir, detectar i actuar amb intenció educativa.

El Repte3, on hem desenvolupat un Departament de FOL, també m’ha fet aprofundir en com encarar el procés d’aprenentatge dins d’un institut.

Repte 3

Repte 2

Pràctiques externes. Repte 6

Repte 2

Repte 1