Abans de cursar el màster
Abans de començar el màster, la meva manera de veure els materials educatius era bastant funcional. Tenia al cap que un bon material era aquell que transmetia bé el contingut, que era clar, entenedor i útil per assolir els objectius de la sessió. En la meva etapa com a estudiant o treballant en altres àmbits, m’havia acostumat a materials com llibres de text, presentacions tipus PowerPoint o esquemes conceptuals, i pensava que, com a docent, el més important seria saber-los explicar amb claredat i energia.

El que no havia considerat era tot el que hi ha darrere d’un material educatiu: la intencionalitat pedagògica, l’accessibilitat, el grau de participació que permet, la seva capacitat d’interpel·lar l’alumne, o com pot condicionar el tipus d’aprenentatge que es genera. En definitiva, no havia pensat que els materials també “eduquen” per com estan fets, per les veus que inclouen —i les que no—, per la manera com representen el món, per les perspectives que promouen o invisibilitzen.

Tampoc m’havia plantejat la importància de dissenyar o seleccionar materials des d’una mirada inclusiva. De fet, pensava que un bon material era aquell que servia per a tothom, com si tot l’alumnat partís del mateix punt o tingués els mateixos referents. Aquesta visió simplificada m’impedia entendre que els materials han de poder adaptar-se a diversitat d’estils, de ritmes, d’interessos i de realitats culturals. No era conscient de les implicacions de presentar una activitat només amb text, o d’utilitzar exemples que no connecten amb les vivències dels estudiants.

Pel que fa al món digital, coneixia eines bàsiques (presentacions, vídeos, documents compartits), però no havia reflexionat sobre com usar-les amb finalitat educativa des d’un plantejament crític. Per exemple, no pensava en si el recurs digital fomentava la passivitat o la participació, si permetia adaptar-se a necessitats diverses, o si era gratuït i accessible per a tot l’alumnat.

En definitiva, abans del màster, tenia una visió parcial i força tècnica del que era un bon material. Ara veig que em faltava una mirada pedagògica, inclusiva i transformadora per poder-los utilitzar de manera realment significativa.

Després de cursar el màster
El màster ha estat una finestra oberta al potencial educatiu dels materials. M’ha permès passar d’una visió funcional a una mirada pedagògica molt més rica, crítica i sensible. Ara, quan selecciono o penso o elaboro un material, no només em pregunto si és clar, sinó si és “just”, “inclusiu”, “participatiu” i “culturalment obert”.

Un dels canvis més rellevants ha estat prendre consciència que un material no és mai neutral. Tota activitat, lectura o suport visual transmet uns valors, unes jerarquies, uns rols. He après a mirar amb ull crític els materials tradicionals i a qüestionar-me què hi falta: hi ha diversitat de gènere? Es representen col·lectius diversos? El llenguatge és inclusiu? Permet diferents maneres de participar? Aquesta revisió constant m’ajuda a construir una proposta educativa més equitativa i respectuosa.

També he descobert el valor dels materials creats per l’alumnat. Ara entenc que no només cal seleccionar bé els recursos, sinó generar espais perquè siguin els mateixos estudiants qui creïn continguts: murals, vídeos, infografies, presentacions, etc. Aquest enfocament transforma la dinàmica a l’aula: passen de ser receptors a esdevenir protagonistes del seu aprenentatge.

Pel que fa als materials digitals, he après a utilitzar-los amb una mirada més estratègica. Ara no es tracta només d’introduir tecnologia, sinó de fer-ho amb sentit pedagògic i criteris inclusius. He conegut eines com el Canva, el Genially, o el Kahoot que, ben utilitzades, poden fomentar la col·laboració, la creativitat i l’autonomia. També he après a tenir en compte la sobrietat digital: no tot el que brilla és útil; cal triar els recursos en funció dels objectius educatius i de l’accessibilitat per a tot l’alumnat.

Una de les activitats que podria posar d’exemple ha estat l’elaboració en grup de la revista. Vam discutir com dissenyar un material visual que fos alhora rigorós, entenedor i inclusiu. Vam haver de repensar el llenguatge, els colors, les icones, les fonts d’informació i la representació de la diversitat. Aquest procés creatiu ens va fer veure fins a quin punt els materials són també una forma d’ensenyar a mirar el món.

Ara, selecciono i elaboro materials des d’una perspectiva que combina inclusió, atractiu visual, rigor conceptual i mirada crítica. I m’esforço per generar activitats que parteixin de la realitat de l’alumnat, que siguin significatives, obertes i que fomentin la participació activa. Per això, aquest resultat d’aprenentatge no ha estat només un contingut més del màster, sinó una nova manera d’entendre l’educació.

EVIDÈNCIES.
Analitzant el FOLRA8 veig que he canviat la meva manera d’entendre els materials educatius. Abans del màster els veia com un simple suport per transmetre continguts. Ara entenc que els materials són una eina fonamental per crear situacions d’aprenentatge inclusives, motivadores i connectades amb la realitat de l’alumnat.

El Repte 1 va ser especialment revelador. El procés de disseny i elaboració de la revista EPA ens va portar a reflexionar sobre com representar la diversitat, com fer servir un llenguatge no sexista i com adaptar els continguts perquè fossin comprensibles per a tot l’alumnat. Triar els colors, les tipografies o les icones no va ser una qüestió estètica, sinó pedagògica. Vam debatre molt sobre com fer un material visualment atractiu, però també crític i respectuós. Aquest treball em va fer entendre que un bon material educa també en valors, en mirada i en representació.

Aquest procés es va culminar amb el Repte 1.5, la presentació oral de la revista. Compartir el resultat amb la resta de companys i explicar els continguts escollits, l’estructura i les decisions pedagògiques preses ens va obligar a prendre consciència del sentit global de la proposta. Va ser un moment clau per valorar la coherència del material, la seva inclusivitat i la seva capacitat de comunicació.

D’altra banda, al Repte 3, en dissenyar un departament de FOL, vaig haver de seleccionar recursos físics i digitals pensant en tot l’alumnat del centre. Això em va obligar a considerar aspectes com l’accessibilitat, la diversitat de formats i l’ús pedagògic de les eines digitals.

Ara, quan elaboro o selecciono un material, em pregunto: és entenedor per tothom? Inclou referents diversos? Afavoreix la participació? Aquesta mirada m’ha fet créixer com a docent i m’ajuda a construir una educació més inclusiva i connectada amb la realitat social i cultural de l’alumnat.

Repte 1.5

Repte 1

Repte 3